Qui som

El Moviment dels Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica (MRPTE), amb el seu arrelament al territori i amb el treball voluntari dels seus membres, té una llarga trajectòria en el camí de la renovació pedagògica a les comarques del Sud de Catalunya.

A més, com tots els MRP de Catalunya, vam nàixer de l’escola d’estiu i, per tant, els MRP són Escola d’estiu Però, no solament fem Escola d’Estiu, realitzem d’altres activitats i projectes. També és cert, d’altra banda, que no estem sols fent la renovació pedagògica a les nostres terres; cal anar construint “moviment” amb” reflexions i pràctiques d’altres sectors”.
L’MRTPE es va constituir legalment l’any 1986 a Tortosa. Actualment, tenim unes 200 persones associades d’arreu de les comarques de l’Ebre. Està integrat en la Federació de MRP de Catalunya. Formem part de les Comissions del Pla de Formació de Zona del Baix Ebre i Montsià. Estem representats als Consells Escolars de Tortosa i Amposta. La immillorable col·laboració dels Serveis Educatius Integrats del Baix Ebre, Montsià i Ribera d’Ebre, de la Delegació Territorial d’Educació a Tortosa fan possible la nostra presència al territori.

A començament de cada curs escolar es fa l’Assemblea Ordinària de Socis amb un berenar pedagògic. D’aquestes reunions, a part d’aprovar-se la memòria pedagògica i el pressupost, surten les línies de treball, els objectius i les activitats previstes per al curs. També es renoven vocals de la Junta Coordinadora, que és qui executa les activitats al llarg del curs.

La Junta Coordinadora de l’MRTPE la formem les següents persones:

Presidenta:
Anna Panisello Carles

Vicepresidenta:
Cinta Sales de la Cruz

Secretaria:
Àngels Nolla Llorens

Tresorera:
Marta Sales de la Cruz

Vocals:
Tomàs Camacho Molina
Rosa Royo Escorihuela
Estela Tomàs Andreu
Alba Vilàs Baiges
Cinta Albesa Martí
Sandra Cugat
Núria Benaiges
Núria Estivill
Nines Casado

Què pretenem

Avui, que es parla de “cultura” en tots els àmbits, recordem Joan Fuster quan deia que una cultura constitueix un “sistema de referències” i trobem necessari pensar en quina cultura, amb la complexitat que això representa. Sabem que la principal enemiga de la cultura és la indiferència. La participació, sovint reclamada, és un indicatiu de per on podem millorar. D’altra banda, ara que es parla també molt de professionalitat, només amb l’exigència acabarem aconseguint la qualitat que necessitem.Últimament es nota un cert desencís en l’assistència als actes culturals. La preocupació s’ha anunciat des de molts de llocs.La poca participació entra en la normalitat.

És la llei del pèndol? Hauríem d’aconseguir una millora substancial del nostre clima participatiu. Hem de donar la veu d’alerta, perquè la passeu a qui corresponga.Céléstin Freinet diu a la seua obra Les invariants pedagògiques: “tot individu vol tenir éxit. El fracàs és inhibidor, destructor de l’empenta i l’entusiame”. Els i les que ens dediquem a l’ensenyament i a l’educació estem obligats a treballar perquè aquesta invariant siga una realitat. Els/les nostres alumnes s’ho mereixen. I nosaltres també, perquè de la seua felicitat depèn la nostra. El seu èxit és el nostre èxit i el seu fracàs hauria de ser el nostre fracàs.La nostra societat viu un procés decisiu de transformació.Que estem en crisi, ja se sap, però no és utopia pensar que d’aquesta crisi permanent ha de sortir el canvi. La importància que té preparar els jóvens i els infants obliga a una actualització constant.

La societat fa més requeriments i la necessitat de respondre als nous canvis socials, culturals, laborals, de valors… fa que el paper de l’educació siga cada vegada més important.Totes i tots els qui estem a l’MRPTE ens vam embarcar en una nau més forta que els llaüts, aquells que anaven riu avall i riu amunt amb la pesant càrrega, i que quan calia estaven fortament lligats als camins de sirga, per tal de no quedar en un fals varador. Som mestres i també alumnes, la doble cara d’una mateixa moneda. De la mateixa manera que Piaget defensava la construcció constructivista de l’aprenentatge, nosaltres hem de vèncer les dificultats en intentar canviar els objectius per tal que s’ajusten progressivament a les noves tècniques i nous coneixements que intentem transmetre al nostre alumnat.Moltes vegades, és aquell aspecte poc rellevant el que queda en el record. La relació humana forma part de la vida quotidiana de qualsevol grup, i la seua dinàmica implica el seu funcionament. El nostre moviment està, en aquest sentit, per la renovació pedagògica i aposta per millorar la qualitat de l’ensenyament

Petita història

El Moviment dels Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica (MRPTE), amb el seu arrelament al territori i amb el treball voluntari dels seus membres, té una llarga trajectòria. Com tots els MRP de Catalunya vam néixer de l’escola d’estiu i els MRP són Escola d’Estiu.  Però, no solament fem Escola d’Estiu. També és cert que no estem sols fent la renovació pedagògica; cal anar construint “moviment” amb” reflexions i pràctiques d’altres sectors.

L’MRTPE es va constituir legalment l’any 1986 a Tortosa. Actualment, tenim 200 persones associades d’arreu de les comarques de l’Ebre. Està integrat en la Federació de MRP de Catalunya. Formem part de les Comissions del Pla de Formació de Zona del Baix Ebre i Montsià. Estem representats als Consells Escolars de Tortosa i Amposta. La immillorable col·laboració dels CRP del Baix Ebre i Montsià, dels Serveis Educatius de Tortosa fan possible la nostra presència al Territori. La seu, l’arxiu i el despatx de l’MRTPE, ha estat durant molts d’anys al CRP de Tortosa. Més tard, i des del dia 22 de maig de l’any 2003 i fins fa poc a la seu de la Fundació Universitària Dr Manyà, camí de Betània, 5 Tortosa.

A començament de cada curs escolar es fa l’Assemblea Ordinària de Socis amb un berenar pedagògic. D’aquestes reunions, a part d’aprovar-se la memòria pedagògica i el pressupost surten les línies de treball, els objectius i les activitats previstes per al curs. També es renoven vocals de la Junta Coordinadora, que és qui executa les activitats al llarg del curs.

En el Primer Congrés de la Renovació Pedagògica a Catalunya (1996), vam aportar un nombre significatiu d’experiències educatives realitzades a les nostres terres. El novembre de 1994, a Amposta van tindre lloc les Jornades Educatives Territorials, dels àmbits de valors i de normalització lingüística. El maig de 1995, a les Jornades Temàtiques corresponents a l’àmbit de normalització lingüística i cultural, celebrades a Tortosa, amb un ampli ressò, hi van participar 120 persones d’arreu de Catalunya. Les conclusions han estat editades a la revista del Congrés: Renovació pedagògica , número 7.

A banda de l’escola d’estiu, les Jornades Pedagògiques, descentralitzades i de caràcter itinerant, volen ser un punt d’inflexió en el calendari escolar. D’acord amb l’Ajuntament de  la localitat, se’n prepara l’organització. L’any 2000, la jornada sobre el tema “Coordinació d’escoles 3-12” es va celebrar a Santa Bàrbara. Anteriorment s’havia tractat la “Coordinació Primària-Secundària”, l’abril de 1997, a Roquetes i, el maig de 1998, a Alcanar. Per la seua banda, el 20 d’abril de 2002, l’MRPTE va organitzar al CEIP Sant Jaume de Sant Jaume d’Enveja una Jornada Estudi del nostre vocabulari, jornada de reflexió sobre el català de les Terres de l’Ebre i la seua utilització a l’ensenyament. La jornades de l’any 2003 a Benifallet va tractar sobre l’Escola Rural.

La col·laboració amb altres entitats (Col·legi de Doctors i Llicenciats, ICE de la URV…) ha fet possible fer moltes activitats conjuntament, com també seminaris i grups de treball inclosos al Pla de Formació. Puntualment s’ha colaborat en l’edició de publicacions didàctiques i en jornades de caire cultural i educatiu, amb les quals s’ha donat resposta a les peticions rebudes de les persones associades o d’altres grups interessats pel món educatiu.

L’any 1997, es va convocar la “Mostra d’Escriptura a les Terres de l’Ebre”, motivats com dèiem aleshores, “pel fet de matxembrar les diferents persones que s’han dedicat, es dediquen i es dedicaran a l’escriptura a les nostres terres”. La iniciativa va ser mot ben acollida per molts de centres. Més d’un centenar de participants hi van aportar els seus treballs, amb els quals es van muntar dos exposicions, una a Alcanar i l’altra a Tortosa.

El mateix any 1997, el nostre moviment va preparar i organitzar conjuntament amb la FMRP, la XVI Assemblea de la Federació dels moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya a Sant Carles de la Ràpita, els dies 23 i 24 de maig. D’aquesta assemblea va sorgir la necessitat de coordinar les escoles 3-12. Recordem la ponència “Els centres de primària: estat de la situació després de quedar el curs vinent amb 3-12”.

El dia 25 de maig de 2000 es van commemorar els 20 anys d’Escola d’Estiu i es va aprofitar per fer una presentació de la revista Recapte, amb una conferència a càrrec d’en Miquel Desclot.

L’any 2002, el dissabte 20 d’abril l’MRPTE organitzà al CEIP Sant Jaume de Sant Jaume d’Enveja una Jornada Estudi del nostre vocabulari. Igualment l’MRPTE conjuntament amb la FMRP va preparar i organitzar a Tortosa la XXIIa Assemblea dels MRP de Catalunya, els dies 24 i 25 de maig. Aquesta assemblea va servir per debatre amb profunditat la nova Llei de Qualitat de l’Educació que ens vol imposar el govern del PP.

El dissabte dia 29 de març de l’any 2003, l’MRPTE organitzà al CEIP de Benifallet una Jornada d’Estudi sobre l’Escola Rural.

El dissabte dia 28 de febrer de l’any 2004, l’MRPTE organitzà a la FUDM, seu de l’MRPTE, una Jornada sobre literatura oral. La jornada va tenir un gran èxit, amb més de 100 assistents. El material lliurar incloia el CD-Rom “Cantem i contem”.

Durant l’any 2005 es vam commemorar els 25 anys d’escola d’estiu al Territori. Per aquest motiu l’escola d’estiu va tenir diverses seus: Tortosa, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Flix. L’any 2006 va continuar aquesta descentralitació de l’escola estiu amb l’idea de fer territori.

L’MRPTE té molt d’interés a donar informació als socis i a tota la societat de les propostes i opinions. Dos publicacions periòdiques: “Calaix”, butlletí interior d’informació, i la revista pedagògica “Recapte”, de periodicitat anual o bianual, la qual té atorgat el número ISSN, necessari per la reconeixement de mèrits per al currículum dels autors.

Durant els dies que funciona l’Escola d’Estiu es publica el butlletí-diari “Llaüt”, amb la informació específica de les activitats de l’escola i articles dels assistents. Les Primeres Jornades d’Informàtica Educativa que es van fer dintre de la 17a Escola d’Estiu van constituir una fita de les Noves Tecnologies. Es va editar un CD-ROM. La web pròpia de l’MRPTE dins el servidor TINET i el correu electrònic és una finestra oberta permanent.

Estatuts

Article 1

L’Associació Moviment de Mestres de les Terres de l’Ebre per a la Renovació Pedagògica regula les seves activitats d’acord amb el que estableix la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts.

Article 2

Els fins de l’associació són:

La formació permanent del professorat no universitari

Realitzar experiències i investigacions en els centres educatius

Facilitar la coordinació de les experiències dels docents de les comarques

Promoure la investigació sobre temes pedagògics

Promoure el debat de política educativa

Actuar com a plataforma coordinadora i davant les institucions amb competències educatives

Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents:

Organitzar l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre

Organitzar activitats adreçades als docents durant tot el curs escolar

Organitzar xerrades, debats i conferencies sobre temes educatius

Establir relacions de col·laboració amb organismes i institucions relacionades amb l’educació: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, CRPs, ICEs, MRPs…

Mantenir relacions de col·laboració i intercanvi amb grups i associacions d’ensenyament a Catalunya i arreu que comparteixen objectius semblants

Impulsar qualsevol altre activitat encaminada a la consecució de les finalitats del Moviment

En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3

1. El domicili de l’associació s’estableix a Tortosa, i radica al carrer Adrià d’Utrecht , sense  numero.

2. Les funcions d’aquesta associació s’exerceixen majoritàriament a Catalunya.

Capítol II. Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones físiques majors d’edat i amb capacitat d’obrar que siguin professionals de l’ensenyament o que estiguin lligades al camp educatiu, i que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats.

Per integrar-se a l’associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió sobre la petició en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a l’assemblea general més immediata.

Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris/àries de l’associació.

7. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.

8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

9. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

10. Formar part dels grups de treball.

11. Posseir un exemplar dels estatuts.

12. Consultar els llibres de l’associació.

Article 6

Són deures dels membres de l’associació:

1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.

2. Contribuir al sosteniment de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.

3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.

4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

Article 7

Són causes per ser donat de baixa de l’associació:

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.

2. No  satisfer les quotes fixades.

3. No complir les obligacions estatutàries.

Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones físiques majors d’edat i amb capacitat d’obrar que siguin professionals de l’ensenyament o que estiguin lligades al camp educatiu, i que, de manera lliure i voluntària, tinguin interès en les seves finalitats.

Per integrar-se a l’associació cal presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió sobre la petició en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà a l’assemblea general més immediata.

Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar a l’Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris/àries de l’associació.

7. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.

8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.

9. Fer ús dels serveis comuns que l’associació estableixi o tingui a la seva disposició.

10. Formar part dels grups de treball.

11. Posseir un exemplar dels estatuts.

12. Consultar els llibres de l’associació.

Article 6

Són deures dels membres de l’associació:

1. Comprometre’s amb les finalitats de l’associació i participar activament per assolir-les.

2. Contribuir al sosteniment de l’associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests.

3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.

4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l’associació.

Article 7

Són causes per ser donat de baixa de l’associació:

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.

2. No  satisfer les quotes fixades.

3. No complir les obligacions estatutàries.

Article 8

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà de l’associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.

2. Els membres de l’associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l’Assemblea.

3. Tots els membres queden subjectes als acords de l’Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.

Article 9

L’Assemblea General té les facultats següents:

a) Aprovar, si escau, la gestió de l’òrgan de govern, el pressupost i els comptes anuals.

b) Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.

c) Modificar els estatuts.

d) Acordar la forma i l’import de les contribucions al finançament de l’associació o al pagament de les seves despeses, incloent-hi les aportacions al patrimoni de l’associació.

e) Acordar la transformació, la fusió, l’escissió o la dissolució de l’associació.

f) Acordar l’ingrés i la baixa en federacions o confederacions.

g) Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.

h) Aprovar el reglament de règim intern i les seves modificacions.

i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d’associats i associades per una raó diferent de la separació definitiva.

j) Ratificar, si escau, la baixa disciplinària dels associats i les altres sancions imposades per la Junta Directiva per faltes molt greus.

k) Resoldre sobre les qüestions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan de l’associació.

Article 10

1. L’Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any, dins dels sis mesos següents a la data de tancament de l’exercici econòmic.

2. L’òrgan de govern pot convocar l’assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un 10% dels associats; en aquest cas, l’assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 11

1. L’Assemblea és convocada per l’òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió.

2. La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d’associats i associades que ha de tenir l’associació.

3. Les reunions de l’Assemblea General, les presideix el president o presidenta de l’associació. Si no hi és, l’han de substituir, successivament, el vicepresident o vicepresidenta o el/la vocal de més edat de la Junta. Hi ha d’actuar com a secretari/ària qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.

4. El secretari o la secretària redacta l’acta de cada reunió, que han de signar ell/a mateix/a i el president o presidenta, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.

Al començament de cada reunió de l’Assemblea General es llegeix l’acta de la sessió anterior a fi que s’aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l’acta i qualsevol altra documentació ha d’estar a disposició dels socis i sòcies al local social.

Article 12

1. L’Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.

2. El 10% dels associats/ades poden sol·licitar a l’òrgan de govern la inclusió en l’ordre del dia d’un o més assumptes per tractar. En el cas que ja s’hagi convocat l’Assemblea, poden fer-ho dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest òrgan s’ha de reunir. L’assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos en l’ordre del dia, llevat que s’hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es refereixin a la convocatòria d’una nova assemblea general.

Article 13

1. En les reunions de l’Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l’associació.

2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis i sòcies presents o representats.

3. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l’associació, la constitució d’una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la disposició o alienació de béns, es requereix una majoria qualificada dels associats/ades presents o representats (els vots afirmatius superen la meitat dels emesos). En qualsevol cas, l’elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple o relativa dels socis i sòcies presents o representats (més vots a favor que en contra).

4. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i sòcies i dels seus domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que els associats ho autoritzin expressament.

Article 14

1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l’associació. Componen aquest òrgan el president/a, el vicepresident/a, el secretari/ària, el tresorer/a i els/les vocals, càrrecs que han de ser exercits per persones diferents.

2. L’elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser associats i majors d’edat, es fa per votació de l’Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d’haver acceptat el càrrec.

3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’Associacions mitjançant un certificat, emès pel secretari/ària sortint amb el vistiplau del president/a sortint, que ha d’incloure també l’acceptació del nou president/a i del nou secretari/ària.

4. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.

Article 15

1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.

 2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:

a) mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques, o extinció, en el cas de les jurídiques

b) incapacitat o inhabilitació

c) renúncia notificada a l’òrgan de govern

d) separació acordada per l’assemblea general

e) qualsevol altra que estableixin la llei o els estatuts.

3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s’han de cobrir en la primera reunió de l’Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l’associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.

Article 16

1. La Junta Directiva té les facultats següents:

a) Representar, dirigir i administrar l’associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l’Assemblea General, d’acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.

b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d’accions legals i interposar els recursos pertinents.

c) Proposar a l’Assemblea General la defensa dels interessos de l’associació.

d) Proposar a l’Assemblea General la defensa de l’establiment de les quotes que els membres de l’associació han de satisfer.

e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s’hi adoptin.

f) Presentar el balanç i l’estat de comptes de cada exercici a l’Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l’exercici següent.

g) Contractar els empleats que l’associació pugui tenir.

h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.

i) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l’associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s’hagin d’encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.

k) Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:

-subvencions o altres ajuts

-l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana

l) Obrir comptes corrents i llibretes d’estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d’estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l’article 28.

m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General.

n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d’una manera específica a algun altre òrgan de govern de l’associació o que li hagi estat delegada expressament.

Article 17

1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president/a o per la persona que el/la substitueixi, s’ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a una vegada cada trimestre.

2. S’ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president/a o bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.

Article 18

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un dels seus membres.

2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excusar-se’n. L’assistència del president/a o del secretari/ària o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.

3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

Article 19

1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços del seus membres.

2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

3. No són delegables la formulació dels comptes ni els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General.

Article 20

Els acords de la Junta Directiva s’han de fer constar en el llibre d’actes i han de ser signats pel secretari/ària i el president/a. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s’ha de llegir l’acta de la sessió anterior perquè s’aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Article 21

1. Són pròpies del president/a les funcions següents:

a) Dirigir i representar legalment l’associació, per delegació de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.

b) Presidir i dirigir els debats, tant de l’Assemblea General com de la Junta Directiva.

c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d’empat.

d) Establir la convocatòria de les reunions de l’Assemblea General i de la Junta Directiva.

e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari/ària de l’associació.

f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l’Assemblea General o la Junta Directiva.

2. El president/a és substituït, en cas d’absència o malaltia, pel vicepresident/a —si n’hi ha— o el/la vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre.

Article 22

El tresorer/a té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l’associació, com també l’elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president/a, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d’estalvi.

Article 23

El secretari/ària ha de custodiar la documentació de l’associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l’Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis i sòcies.

Article 24

La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l’han de plantejar els membres de l’associació que vulguin formar-los, que n’han d’assabentar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.

La Junta Directiva s’ha de preocupar d’analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions.

Article 25

Els recursos econòmics de l’associació es nodreixen de:

a) les quotes que fixa l’Assemblea General per als seus membres

b) les subvencions oficials o particulars

c) les donacions, les herències o els llegats

d) les rendes del patrimoni mateix o bé d’altres ingressos que puguin obtenir-se

Article 26

Tots els membres de l’associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l’Assemblea General a proposta de la Junta Directiva.

L’Assemblea General pot establir quotes d’ingrés, quotes periòdiques —que s’han d’abonar  segons el que disposi la Junta Directiva— i quotes extraordinàries.

Article 27

L’exercici econòmic coincideix amb l’any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Article 28

En els comptes corrents o llibretes d’estalvis obertes en establiments de crèdit o d’estalvi, hi han de figurar les signatures del president/a, el tresorer/a i el secretari/ària.

Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer/a o bé la del president/a.

Article 29

L’òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis i sòcies.

Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d’una amonestació fins a l’expulsió de l’associació, segons el que estableixi el reglament intern.

El procediment sancionador s’inicia d’ofici o bé com a conseqüència d’una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l’expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l’adopta aquest òrgan de govern també dins d’un període de 15 dies.

En els casos de sancions per faltes molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades poden sol·licitar la ratificació de la sanció davant la primera assemblea general que tingui lloc.

Article 30

L’associació pot ser dissolta si ho acorda l’Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.

Article 31

1. Un cop acordada la dissolució, l’Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l’associació, com a la finalitat, l’extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L’Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.

3. Els membres de l’associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s’ha de lliurar directament a l’entitat pública o privada  sense afany de lucre que, en l’àmbit territorial d’actuació de l’associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d’obres benèfiques.

5. Les funcions de liquidació i d’execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d’aquest mateix article, són competència de la Junta Directiva si l’Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest efecte.